El naixement de la màquina expenedora de llibres
El 1822, Richard Carlile, propietari d'una llibreria britànica, va inventar la primera màquina expenedora de llibres del món. En aquella època, el concepte d'edició era relativament conservador. Si els empleats de la llibreria venguessin llibres radicals anomenats "llibres prohibits", com l'edat de la raó escrit per Thomas Paine, serien empresonats. La màquina expenedora evita la negociació directa entre clients i empleats, i elimina la possibilitat de més censura.

Es pot dir que la màquina expenedora de llibres no està pensada per al màrqueting, sinó perquè els lectors "escoltin més veus diferents". Tot i que la màquina expenedora de llibres no s'ha popularitzat a gran escala des de llavors, algunes persones encara fan el mateix basant-se en desitjos similars.
Va ser un cap de setmana de 1933. Allen Lane, el fundador de Penguin Books, es trobava a l'andana de l'estació de tren d'Exeter. Acabava de conèixer un amic escriptor que anava a tornar a Londres i volia comprar alguna cosa al quiosc de llibres i diaris de l'estació de ferrocarril per llegir al tren de tornada. No obstant això, va quedar commocionat pels materials de lectura opcionals... Això va inspirar el seu esperit de lluita, i estava decidit a fer un llibre de gran qualitat pertanyent a aquella època.
Aquest tipus de llibre no només ha de tenir un preu atractiu (un llibre és igual al preu d'un paquet de cigarrets), sinó que també es pot comprar a les llibreries tradicionals. Més important encara, es pot comprar a les estacions de ferrocarril, les botigues de tabac i les petites cadenes de botigues. Esperava que els llibres poguessin sortir de les biblioteques i les llibreries, a les estacions i als carrers, i a les mans dels vianants que es van aturar un moment. Primer, l'any 1935, inspirat en el concepte de "llibres de mida petita" dels llibres d'albatros, va publicar la clàssica sèrie de llibres de butxaca. Aleshores, el 1937, dos anys més tard, es va dissenyar la primera màquina expenedora de Penguin Book per vendre llibres de butxaca.
Les màquines expenedores esmentades anteriorment s'anomenen habitualment "vending machine" o "dispenser" en anglès i "distribution automation" en francès. Ja sigui en anglès o francès, el seu significat original se centra en el significat de "distribució i distribució". Després de la traducció al xinès, aquesta paraula s'utilitza per anomenar-se "màquina expenedora". Està privat de la connotació de compartir, ja no és una extensió del comportament humà i simplement s'ha convertit en un substitut dels serveis de venda. Hem de dir que podem malinterpretar el seu significat fonamentalment i enterrar la possibilitat d'utilitzar-lo de manera flexible.
En aquesta època, les màquines expenedores, com a canal de venda de llibres, són realment una mica passius, però potser podem oferir un excel·lent lloc d'exposició per "reviure" el seu concepte estès. Als llocs públics que no estan destinats a ser llegits, s'utilitza una nova manera de canviar l'accés de la gent als llibres, estimular el desig dels lectors d'establir una estreta relació amb els llibres i divertir el temps d'espera confós de la gent. Aquestes màquines expenedores antigues s'han transformat per mostrar a la gent una nova imatge i lliurar llibres a lectors com el Pare Noel.
Adherir-se al suport de paper és el sentiment de molta gent durant tota la vida. No obstant això, els editors no només haurien de veure que les coses que creuen, estimen i estimen van desapareixent amb els canvis dels temps, sinó també veure una visió i una responsabilitat més àmplia de les oportunitats, cooperar i trobar oportunitats per als mitjans i la millora dels mètodes de lectura. De fet, el text sempre apareix en diferents formes i s'endinsa en la nostra vida amb l'ajuda de diferents mitjans. De la mateixa manera que la màquina expenedora de llibres canvia constantment, la vida continua i renaix de diferents maneres. La possibilitat de llegir està en la revolució de l'edició.






